Desmarcant-se de la tendència imperant a la zona l’Aromes de Malanyeu proposa una altra manera d’enfilar-se a la paret, més sincera, més autèntica. La via, tota una declaració d’intencions, aprofita les possibilitats del pany i brinda l’oportunitat d’entrar en el joc de l’auto protecció. Que diferent seria el sector i s’hagués estat més honest i…
La Rosa d’Abril és potser la millor via del sector. Escalada contundent i completa, sobre roca de qualitat, encerta una línia 100% convincent on es succeeixen els trams fissurats i diedres amb alguna placa esporàdica de primera categoria. L’única cosa que li treu continuïtat és l’inevitable feixa que parteix totes les vies que s’enfilen al…
La Supertramp és sens dubte de les vies més repetides de Terradets. El seu grau moderat i l’excel·lent rocam, a més d’una línia del tot encertada en són els principals responsables. Això ha comportat per contra que els trams més tècnics es trobin inevitablement polits. Malgrat tot, no serà inconvenient per gaudir d’aquest preciós itinerari….
La de la Piedre Brut Nature és d’aquell tipus de via que es van obrir amb la mentalitat d’anar de pressa i sortir en el dia. És per això, que a pesar de ser un itinerari lògic no sigui una línia elegant, i és que la lògica i la bellesa en aquest cas no van…
Equipada pel gaudi del personal, amb roca boníssima i si no sanejada a consciència, la Dos Tontos Muy Tontos de ben segur que ja és de les vies més repetides a Àger. Amb un traçat encertat, brinda 5 tirades rodones, on podrem posar en pràctica una gran varietat de tècniques d’escalda: adherències, diedres, fissures, extra…
L‘Agulla dels Ossos acostuma a ser una roca poc visitada, potser per trobar-se mig amagada, potser perquè no hi ha cap via realment fàcil. L’Aresta Brucs és una via preciosa i distinta a la resta doncs la major part de la ruta transcorre, a diferència de les altres Arestes, per una llaminera fissura. Molt ben…
La Roca de Nadal és una agulla discreta, tant que fins a l’any 2005 no es va obrir la més que evident Aresta Brucs. Dos llargs de corda que ens menen directament a un exclusiu cimall, privilegiat mirador de la Regió. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç…
De la poca gent que conec que hagi repetit aquesta via només en sé d’un que no hagi sortit cantant el colacao… Nosaltres no en som l’excepció. I és que no val a refiar-se d’una ressenya que no passa de V i d’algunes cites a les guies que qualifiquen la roca d’envejable. Res més lluny…
L‘Aresta dels Cavalls pertany a la categoria d’escalades pioneres del País, oberta l’any 1937. L’escalada en si, té aquella bellesa clàssica del que és lògic, enfilant-se aresta amunt com si d’un enorme tobogà es tractés. El colofó el posa el darrer llarg de corda, amb una secció més aèria que li dóna l’ambient que no…
La Guerreros de la Roca és un regal de via pels qui gaudeixin fent anar la ferralla. Tota ella en fissura menys uns pocs metres de la primera tirada, esdevé el terreny de joc ideal per l’autoprotecció. La via va de menys a més, amb les dues darreres tirades de traca, amb una fissura pregona,…
Bona proposta per als dies més calorosos de l’any. La Integral dels clàssics aprofita la primera part de la via de l’Embut per arribar fins a la part superior del coll que forma el Puro amb la paret. Des d’allà marxa a dretes per encertar una bonica fissura que ens mena al capdamunt de la…
La secció de la Plantació presenta una concentració important de roques i agulles, en alguns casos quasi amuntegades. L’Agulla del Megui, empetitida per les roques veïnes passa bastant desapercebuda malgrat ser una agulla perfectament definida. A més la seva orientació i el fet d’estar envoltada de roques més altes fan que passi la major part…
La Barra lliure és, malgrat que algun dels seus equipadors s’entesti a dir el contrari, una proposta prou interessant per escalar a la Paret de l’Aeri. De caire esportiu, segur no és de les més maques, però un cop tenim la majoria de clàssiques al sarró la Barra Lliure esdevé una bona opció. Un altre…
La Paul Mc Cartney és una interessant proposta per petjar el cim de l’Escut. Molt ben trobada, aprofita les debilitats del vessant nord-est de l’agulla per traçar-hi un itinerari intel·ligent. Totalment equipada amb parabolts. Preveure alguna altre via per arrodonir l’excursió. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el…
Del conjunt de la Mà de Déu el Ditet és el monòlit més discret. Fent parella amb l’Agulla fàcil passa més o menys desapercebut al costat dels seus il·lustres veïns. No obstant i a banda de la preciosa Aresta sud recorreguda per la clàssica Auqué-Muñoz, al vessant oest s’enfila la ben trobada Martí Andreví. De…
Vist des del sud el Frare Gros presideix, amb la seva presència altiva, el conjunt d’Agulles dels Alts Frares. Des del sud, aquest conjunt de monòlits conforma un bosc dins el bosc, un bonic entrellat de roques i agulles que conformen una de les raconades més emblemàtiques del Massís. La Bernat i Amàlia és un…
A la banda nord de la Cinglera del Bolet s’hi dibuixa mi rant a l’estrambòtic pinacle del Bolet una llaminera aresta. Escalada per primera vegada pels incombustibles Torras i Nubiola fou reoberta i rebatejada per un grup de sabadellencs que li donaren el nom que ha restat fins ara. L’escalada és absolutament lògica, aprofitant en…
Tot just aquest mes de juliol fa 10 anys que vam començar amb Escalatroncs. Durant aquesta dècada ens han passat un munt de coses, hem escalat un piló de metres i el més important, hem pogut compartir corda i aprendre amb un bon grapat d’amics. I és precisament això, el fet de poder compartir experiències,…
Avoltes escalar és molt més que dificultat i metres, és descoberta, enfilar-se allà on per un moment l’ànima imagina, gaudir d’un entorn únic, assaborir sensacions que només pot gaudir qui és allà en aquell instant. A les beceroles de l’escalada a casa nostra, un dels primers pinacles a ser conquerits fou el modest Bolet de…
La Gorra Frígia La és un dels terrenys de joc més llaminers de Montserrat. Còdols agraïts, inclinacions que permeten la progressió en lliure no massa difícil i una alçada que acaba de donar entitat. Això ha fet que diferents generacions s’hagin sentit atretes i hagin deixat petja a la roca. Els pioners amb tot l’espai del…
L‘escut de pedra que és la cara est de la Miranda de les Boïgues esdevé una de les roques més emblemàtiques de la regió d’Agulles. Perfectament encarada a l’est s’hi pot escalar durant tot l’any si escollim l’horari més convenient. Tot i que l’oferta d’itineraris és força variada, la majoria de cordades es decanten per…
Flirtejant amb els grans sostres que dominen aquest sector de la Pala Alta la Via del Salla troba el pas enmig d’una verticalitat sense concessions. El resultat és una ruta de caràcter esportiu, amb roca sanejada i on la resistència juga un paper fonamental. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim…
Després d’una llarga aproximació s’arriba a un dels peus de via més especials de Montserrat, un bosc original que transporta irremeiablement a una època on el Massís no estava sotmès a la implacable pressió humana. Aurons, teixos i alzines conformen un espai reconfortant per a l’escalador abans d’enfrontar-se a l’arrogant mar de pedra que es…
Juntament amb l’Agulla Vista i l’Agulla del Miracle el Cor de Be completa aquesta trinitat d’agulles que dominen el pas entre els Frares i els Ecos. La via 2006 del Cor de Be és una variant d’entrada de l’Aresta Brucs que li afegeix un plus de dificultat. Tot i que el realment interessant d’aquesta ascensió…
Carregada de personalitat l’Agulla del Miracle es troba enclavada en un lloc estratègic, frontera entre Frares i Ecos, tot just al costat del coll homònim. Amb una posició altiva i abocada al nord, a les ànimes enfiladisses no els importarà la seva modesta alçada i la llarga passejada per arribar al peu de via, hi…
Si alguna cosa té el vessant est de la cua del Bacallà (també anomenada l’Agulla Salvat-Papasseit), són les àmplies vistes cap a llevant, on s’intueixen els secrets més ben guardats dels Ecos, des de la majestuosa Roca dels Aurons, passant per la Vella o l’enigmàtic Cabrit. Així doncs sempre va bé trobar una excusa per…
Situat al costat mateix del Port Esportiu del Garraf el penya-segat de la Falconera ofereix un interessant terreny de joc per l’escalada clàssica. A la banda est de la paret, a la part amb menys ambient trobem la via de Bavaresa. En aquest sector, hi trobem un bon guirigall de vies i material, fet que…
Aquest hivern tan rigorós ens ha empès més d’un dia a refugiar-nos al Serrat del Poll, on a poc a poc anem descobrint la fornada de vies que s’hi ha obert darrerament. La Misión Imposible, tot i ser més veterana (1997) no s’ha escapat de patir un re-styling per deixar-la al gust del personal. La…